Autor: Ferran Oltra Artal

Multilingüisme i educació

Pública

Bon vespre a tothom,

Vaig néixer a un poble del País Valencià anomenat El Genovés. Allà, tant amb la família, com els amics i també a l’escola, ens comunicàvem i estudiàvem en valencià.

Encara que resulte una mica estrany, no vaig aprendre a parlar castellà amb fluïdesa fins que vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar a l’aeroport del Prat, on gairebé tots els meus companys el parlaven. A l’institut havia estudiat l’anglès, però quan tenia setze anys vaig deixar els estudis i no havia tornat a entrar en contacte directe amb ell fins a l’any passat que el vaig estudiar ací a la UOC i al grau.

Així mateix, inevitablement havia tingut contacte amb el castellà i l’anglès, fruit de la colonització lingüística derivant de la globalització, tant als mitjans de comunicació com a internet i inclús a la vida quotidiana.

Avui, seguisc parlant de manera habitual en català, ara també a la feina, on el vaig combinant amb el castellà i, de manera menys reduïda, amb el wòlof, l’èuscar i l’anglès. Això és degut al fet que tinc companys de diferents països, com el Senegal, País Basc o Argentina.

No puc considerar-me una persona plurilingüe perquè només sé amb fluïdesa el català i el castellà. Podríem dir que sí que ho soc de bilingüe.

En el futur m’agradaria perfeccionar tant l’anglès, com l’èuscar i el wòlof, llengües aquestes dues últimes que m’apassionen per la seua entonació i per la seua arrel tan diferenciada del català. Pot ser així, algun dia em podré considerar plurilingüe.

Cordialment,

Ferran

Multilingüisme i educació

Pública

Bon vespre a tothom!

Si hagués de triar una llengua personal adoptiva, atès a la definició del mòdul, evidentment, seria el castellà, perquè, si bé no és la meua llengua materna, la parle, l’escric i la conec al 100%.

Si ens atenim al meu context actual, però, la meua llengua personal adoptiva seria el wòlof.

Treballe amb un company senegalès que no sap català i en vol aprendre. Em vaig oferir a ensenyar-li’l mentre treballem, a canvi que ell m’ensenyés a mi alguns mots i expressions de la seua llengua materna.

Actualment, a Catalunya, lloc on visc (soc del País Valencià), hi ha una comunitat important de parlants de wòlof, a causa dels fluxos migratoris. El parlen més de 20000 persones, la majoria immigrants de Senegal, però també de Gàmbia i Mauritània.

Aquesta diversitat lingüística ens ajuda a enriquir-nos com a persones i conèixer millor la gent de les diferents parts del món. És necessària per fomentar el respecte a les diferents cultures, però considere també crucial i necessari que seguim fomentant també la nostra llengua i la nostra cultura. La seua existència depèn, en gran part, d’aquest fet.

Cordialment,

Ferran

BIBLIOGRAFIA:

Siguan i Soler, Miquel i Vila i Mendiburu, Ignasi. «Societat de la informació i multilingüisme». 2012. Barcelona. FUOC

Ruiz Bikandi, Uri. «El plurilingüismo visto desde los documentos europeos. Una mirada crítica» (pp. 65-76). Abril 2012. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura.